Sóc una persona normal, m'agradaria trobar la manera de canviar el món, m'agradaria despertar-me un dia i comprovar que el valor del diner ha desaparegut, i que la gent no visqués amb l'amargura...
dimecres, 31 d’octubre del 2012
PROSSAIC 2
Hi havia una vegada una espècie anomenada humana...
Es creien els més intel•ligents
Perquè....
Parlaven i Pensaven però....
NO S’ENTENIEN...
NO EN SABIEN...
diumenge, 28 d’octubre del 2012
PROSSAIC 1
La cosa es posa xunga ! el poble se sent estafat, la democràcia trontolla per tots els cantons, els menjadors socials estan a vessar, la solidaritat brilla per la seva absència: Que no em toqui a mi, per favor....pensa la gent que encara cobra el mateix d’abans. Que s’acabi aquí...pensa la gent que ja li han reduït el sou. Que pugui rebre l’atur, pensa el parat...
I els Parlamentaris?, què pensa el Papa Parlament?: Hem de fer més lleis per a resoldre la crisi, hem de reduir despeses de la manera més subtil...
I el membres polítics dels Ajuntaments? Què pensen? Hem de controlar despeses...Ai! però, és que no les hem controlat mai? En sabrem?
I els Mitjans de Comunicació no independents ( que son la majoria ) Què pensen? Hauríem d’envair les pàgines amb arguments tals com els parlamentaris i els membres polítics dels Ajuntaments haurien de PREDICAR AMB L’EXEMPLE REBAIXANT-SE EL SOU AMB LA MATEIXA PROPORCIÓ que rebaixa als seus funcionaris, amb la mateixa proporció que l’economia del país s’enfonsa.....però, qui ens pagarà el sou si diem això?
I els sindicats? Què pensen? Ostres, se’ns ha acabat la moma!, fins ara ens importava ben poc el nombre d’associats....rebíem l’ajut igual....I, què quedarà que puguem defensar ?
En l’època d’Egipte, ja passava el mateix (crec que fins i tot en l’època de Cromanyó). El poble passava gana però els Reis continuaven construint les seves tombes i menjant com a cossacs i els palaus eren a rebassar d’or. Ara, en comptes de reis i princeses, hi ha polítics i banquers. Abans malmetien en nom de Déu o d’Alà i ara en nom de la democràcia.
Que no ens toquin la democràcia ! diuen els intel•lectuals, conversadors de cadira o oradors acreditats.... És sagrada, diuen... però, que fan per preservar-la? Els Mitjans de Comunicació Social tradicionals (premsa, TV, ràdio), ningunegen una qüestió tant evident i tant antiga com la mateixa vida! Per ser “creïbles” les persones han de PREDICAR AMB L’EXEMPLE. Si ets pare, abans de deixar de donar menjar al teu fill, passaràs gana primer. Si ets polítics, és al revés, primer s’ha de menjar be per “aguantar” amb forces l’estampida del poble...
divendres, 26 d’octubre del 2012
POESIA 1
Perdut en l’immens univers
que sega la raó,
pren la falç per lluitar amb ganes
però no hi troba vencedor.
Esperançat davant la efímera existència,
es pregunta fermament :
quin sentit tenen
els sentits.?
S’imagina lluny de la presó que l’oprimeix
i hi es ficat,
cerca la seguretat que el destrueix
la seva llibertat.
Canta al silenci que l’escolti,
Parla als arbres
I emmudeix davant els homes,
Tempteja en la foscor
d’un camí que no ha trobat
petita peça d’un ser viu
que conserva amb il•lusió
l’arma noble
de la sensació
Deixa’t agafar les mans
i surt del pou que és massa fosc
guaita les mirades
de persones estimades,
que, com tu, no saben,
es perden,
no troben...
Però, com tu, caminen,
senten,
viuen.....
fins recuperar la força
per imaginar,
com es pot arribar a estimar!!!
Núria Ferrer,
dijous, 25 d’octubre del 2012
diumenge, 21 d’octubre del 2012
dijous, 18 d’octubre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)