bellesa de la vellesa:

Voldria tenir alta la veu, petita,

per dir clar i català:

Atura’t,

mira  el teu entorn

 i contempla  amb suavitat

 el mon que t’envolta

 perquè,

  quan siguis gran i malalta

i  ja no et sentis útil,

 encendràs el cau de la memòria

 que no recorda  la pressa,

 l’angoixa o l’èxit efímer

sinó només el camí de paisatges

 que reviuen  sensacions i sentiments

de  persones estimades

que han viatjat

al teu costat.

i

compta que,

 si el cau de la memòria resta sense història,

 apareix la frustració,

la depressió més profunda

que et facilita el camí més ràpid

cap a una aparença de núvol,

nomenada demència.

Núria Ferrer 2011

http://www.unwomen.org/about-us/about-un-women/

Hi havia una vegada una espècie anomenada humana que es creien molt intel·ligents però no s’entenien, no en sabien. Tenien fam de poder fam de domini i adoraven tota mena de líders espirituals. Eren experts en fabricar guerres, tret d’algun temps de pau i també eren grans inventors.

Però, un mal ús d’alguns d’aquests invents va ocasionar desastroses diferències socials. Mentre que una part de món nedava en l’abundància, l’altra part arribava a la màxima pobresa per les guerres provocades o propiciades pels més rics i que només desgastaven a la població civil.

La guerra financera mundial va afectar amb més força a les classes socials més desafavorides, la natura no es va preservar i un canvi climàtic va inundar el món.

Els indis cree deien: Només quan s’hagi talat l’últim arbre, només quan s’hagi enverinat l’últim riu, només quan s’hagi pescat l’últim peix, només llavors descobriràs que el diner no és comestible..

I, mentre no hi hagi algú que faci neteja dels valors escombraria, els nostres nens no podran jugar en pau..

MUJERES CONTRA LA VIOLENCIA

http://www.clipmetrajesmanosunidas.org/videos/mujeres-contra-la-pobreza/