LES
SENSACIONS I L’AFECTE NO DESAPAREIXEN
AMB L’ALZHEIMER
Fa temps, vaig llegir respecte de l’Alzheimer: “
No et preocupis si perds les claus,
preocupa’t si no saps perquè serveixen “
Com sigui que les persones amb demència avançada no ens reconeixen ni reconeixen
objectes o situacions quotidianes, no recorden el que han fet o no han fet
aquell dia i perden determinats hàbits que havien estat habituals en el seu dia
a dia ( la higiene personal, vestir-se ordenadament i escollir la roba que et
vols posar...) ens pensem que son lluny de nosaltres i que la seva identitat ha
fugit a altres dimensions.
Però, estudis seriosos al respecte www.alzheimercatalunya.org – info@alzheimercatalunya.org (Dementia
Care Mapping (DCM) (Bradford Dementia Groups, 1997; 2005) i les
comprovacions empíriques realitzades demostren que, fins els últims moments,
mantenen la percepció de l’afecte o del
rebuig i mantenen la sensació de benestar o de malestar.
Tots aquelles accions que estimulin
l’afecte i el benestar cap a la persona amb alzheimer no és que siguin necessaris
sinó que son imprescindibles.
Així, malgrat ens pensem que no se’n adonen de res o que no responen a les
nostres preguntes intel·lectuals, no és que siguin “objectes als que se li ha
de fer tot” sinó que son persones que
senten, tant o més que nosaltres.
