IMPACIÈNCIA JOVENIL

IMPACIÈNCIA

- Si li plau, si fos tant amable, si volgués atendre’m un segon ...

- Si?.

- Miri, jo, el què voldria...

- Digui, digui, què vol ?

- Veurà, tenia ganes de comprar-me uns pantalons texans...com els joves, a veure si se m’enganxa alguna cosa...

- Home ! ho ha aconseguit. Quina talla ?

- Doncs....crec que la 52. Sap?, m’he engreixat una mica, veurà, com que sóc un home que abans feia molt esport i ara vaig una mica carraca...

- Tingui.

- Molt bé, molt bé !. Perfecte, fantàstic... Què passa si no em van bé? Podria canviar-me’ls per uns altres de menys....

- No. Son les rebaixes sap? Emprovi-se’ls.

- On me’ls puc emprovar??

- En el provador, és clar.

- I tant i tant ! Gràcies... Són un pel grans, sap?. És que, veurà....fa temps que no compro....

- Aquí te una talla més petita.

- Miri’m bé. Resulta que aquest són una mica llargs, és clar, els xicots d’avui dia són d’unes altures....

- Veu?, es finquen endins i llestos.

- És clar, fantàstic, certament teniu raó,...abans es feia una bora als pantalons, però ara, son tant gruixuts...

- Son 90 euros, IVA inclòs.

- Be, un moment...., he de rumiar-m’ho...són un pel cars, no creu ?Potser valdria ...

- Abans valien 120.

- Abans ?, quan ?

- Abans de les rebaixes, recorda ?

- Ah! perdoni....la gent ve a comprar abans de les rebaixes ?. Si em permet una opinió personal, jo crec que si posessin uns preus més raonables durant tota la.....

- Se’ls queda o què?

- És clar ! així, quant m’ha dit que valen ?

 -90 !

- Més IVA...

- No! inclòs!.

- Be... sense....doncs?....

- ¿?

- És broma, dona! Ostres... un moment, no trobo la cartera...Aquesta butxaca...La va cosir la meva jove. No hi veu massa be, sap?. L’any passat va tenir un despreniment de retina i...

- Surt o no la cartera?

- Si...  i, per cert, resulta que l’hi varen deixar pitjor que abans, per culpa del metge que...

- Vol o no vol els pantalons!

- Oi tant! per cert, quant m’ha dit que valen ?

Núria Ferrer Alonso

I DESPRÉS DEL CÀNCER...

EL CÀNCER

El trajecte de la vida te molts camins i el  misteri és el seu recorregut.

Tots voldríem un camí planer, encara que donin, només, una satisfacció momentània.

Però hi ha camins de muntanya, els complicats, els que no saps mai on et porten, camins que, pas a pas, has d’anar descobrint tot arrancant el ramatge que envolta la ment.

Camins que, tot i la por a trobar-te sol, segueixes sense perdre el ritme i lluitant amb força fins arribar a conèixer racons misteriosos i sorprenents que, d’altra manera, mai haguessis viscut.

Afrontar la malaltia és un dels camins més difícils que la natura ens enfronta. Una aventura delicada, sensacions que es sobreposen unes a les altres a una velocitat extraordinària, un aprenentatge intens i, malgrat pugui semblar despietat, és d’una bellesa extraordinària.

I el que més m’ha emocionat de passar entre els ramatges d’aquest bosc complicat ha estat la complicitat de la meva gent... és aquell “anar davant teu, retirant les runes sense que te'n adonis”... és aquella sensació de carinyo que no te preu...

És això el que m’ha donat la força per vèncer les dificultats i, sobretot, per definir el valor de les petites grans coses...

Un petonet molt i molt fort a la meva gent, a la gent que estimo!.

Núria

A MI MADRE

                                            Quisiera, aunque sea un poco,

De tu natural sabiduría,

Quisiera aunque sea un poco,

de tu armonía.

Eres la fragancia limpia y pura

del alma elaborada

con gotitas de agua clara perfumada.

Siento tu mirada tierna,

tu dulzura en la expresión,

y tu inmensa satisfacción

de saber amar

sin condición.

Desde tu nueva dimensión

hazme un favor, mamá,

ten siempre la ventana abierta

para que pueda percibir tu fragancia,

para que pueda sentir tu dulzura

y así, seguir mi camino

empapada de tu ternura.

       

           Núria Ferrer

JO TAMBĖ HE NECESSITAT SUPORT

JO TAMBÉ HE NECESSITAT SUPORT

Tots hem necessitat dels serveis socials en alguna ocasió, sigui perquè hem tingut l’avi malalt, un fill discapacitat, sigui perquè hem estat en contacte amb la droga, sigui per una disfunció del comportament del fill, sigui perquè un amiga ha estat víctima de violència domèstica o perquè hem hagut de donar suport a un emigrant, sigui potser perquè hem necessitat d’un ajut per a trobar feina, per a cercar un cuidador per la nostra mare, sigui perquè no teníem què menjar al vespre i hem hagut d’anar als menjadors socials, sigui perquè volem fer quelcom amb els més desafavorits, els sense sostre, el infant sense família, els inadaptats... nul·la d’aquestes  

ELS SERVEIS SOCIALS SON L’ASSIGNATURA “MARIA” DE LA NOSTRA SOCIETAT..

LA VEU DELS PROFESSIONALS, BENEFICIARIS, USUARIS I/O VINCULATS AL MÓN DELS SERVEIS SOCIALS TENEN POCA O QUASI NULA INFLUÈNCIA...

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ NO ES FAN “ECO” D’AQUESTES COSES...

MOLTA GENT PENSA QUE EL MÓN DELS SERVEIS SOCIALS, EN TEMPS DE CRISI, ÉS UN LUXE QUE NO ENS PODEM  PERMETRE...

I ÉS, POTSER, QUE UNA GRAN PART DE L’ECONOMIA DEL NOSTRE PAÍS ES MANTÉ GRÀCIES A TANTS HOMES I DONES QUE, DIRECTA O INDIRECTAMENT, ESTAN VINCULATS A AQUEST MÓN.

PODRÍEM FER UN CENS ENTRE TOTS, PER DEMOSTRAR QUE ELS SERVEIS SOCIALS SON ALGUNA COSA MÉS QUE UNA CARITAT MALENTESA.

LA SALUT SOCIAL ÉS EL MOTOR D’UNA SOCIETAT QUE COMPARTEIX VALORS, VALORS QUE ENS DEFINEIXEN COM A SERS HUMANS...

SI PENSES QUE ET TROBES ENTRE LES PERSONES QUE HA NECESSITAT DELS ALTRES...

SI HAS REBUT O HAS DONAT SUPORT A PERSONES DEL TEU ENTORN...

SI ESTÀS VINCULAT EN MÉS O MENYS INTENSITAT AMB EL MÓNT DE LA SALUT SOCIAL...

APUNTA’T  I DEMOSTRAREM LA NOSTRA FORÇA! 

https://www.change.org/es/peticiones/als-mitjans-de-comunicaci%C3%B3-les-persones-a-l-entorn-de-la-salut-social-te-molta-for%C3%A7a-i-no-ho-sap?utm_campaign=mailto_link&utm_medium=email&utm_source=share_petition

http://www.unwomen.org/about-us/about-un-women/

En aquesta pàgina hi trobareu més informació...

alguna de les dades:

Datos básicos: estadísticas sobre la violencia contra las mujeres y las niñas

Entre el 15 y el 76 por ciento de las mujeres son objeto de violencia física y / o sexual en su vida, de acuerdo con los datos de los países disponibles. La mayor parte de esta violencia tiene lugar dentro de las relaciones íntimas, con muchas mujeres (que van del 9 al 70 por ciento) informar a sus esposos o compañeros como el perpetrador.

Femicidio

·         En Guatemala, dos mujeres son asesinadas en promedio cada día.

·         En la India, 8.093 casos de muerte relacionada con la dote se registraron en 2007, un número indeterminado de asesinatos de mujeres y niñas fueron etiquetados falsamente "suicidios" o "accidentes".

·         En Australia, Canadá, Israel, Sudáfrica y Estados Unidos, entre el 40 y el 70 por ciento de las mujeres víctimas de asesinato fueron asesinadas por sus parejas íntimas.

·         En el Estado de Chihuahua, México, el 66 por ciento de los homicidios de mujeres fueron cometidos por esposos, novios u otros miembros de la familia.

Violencia y Mujeres Jóvenes

·         A nivel mundial, el 50 por ciento de las agresiones sexuales se cometen contra niñas menores de 16 años.

·         Se calcula que 150 millones de niñas menores de 18 años sufrieron algún tipo de violencia sexual sólo en 2002.

·         La primera experiencia sexual de un 30 por ciento de las mujeres había sido forzada. El porcentaje es aún mayor entre los que tenían menos de 15 años en el momento de su iniciación sexual, con un máximo de 45 por ciento reportando que la experiencia había sido forzada.

EL PODER

Els humans tenen fam de poder i fam de domini i, DES DE TEMPS IMMEMORIALS,...

Van aparèixer

FARAONS, EMPERADORS,

REIS I DICTADORS...

Semblava que havia arribat una època gloriosa... només en una part de món...LA DEMOCRÀCIA...PERÒ...

Les lleis i els polítics es van multiplicar i van ser absorbits pels principis econòmics capitalistes neoliberals ....

La gent es preguntava perquè les lleis que elaboraven els polítics no eren  capaces de disminuir la pràctica corrupte d’una part important de la societat...

I la resposta només  pot ser:

NO HAN ESTAT CAPAÇOS D'EVITAR EL FRAU, L'ESPECULACIÓ I LA CORRUPCIÓ perquè han actuat de manera corporativa...

"SI TU EM TAPES...JO ET TAPARÉ A TU"...

Arcadi Oliveres, economista social i una gran persona!!!

En pocs minuts, L’Arcadi ens va donar tantes dades fidedignes de la malaltia que pateix la nostra societat que fa basarda.

Que una organització com la ONU afirmi que amb 50.000 milions de euros podria eradicar la fam és una dada verídica.

Que el món occidental no va VOLER pagar-los també és un fet verídic.

Que des del 15 de setembre del 2008 fins ara, s’han pagar 4 bilions i pico d’euros per SALVAR la crisi econòmica occidental també és una dada significativa...

I no pas perquè no sigui necessari o deixi de ser-ho, tampoc no és que vulgui entrar en comparacions de prioritats macroeconòmiques que no hi entenc una jota...

Tant sols que si,  “per necessitat”, han hagut, millor dit, hem hagut de pagar aquesta quantitat que esgarrifa, per lògica,  TENIEM DINER PER PAGAR  ELS 50.000 milions per ERADICAR LA FAM. O, com a mínim, ho haguéssim pogut provar...

Però no. Ens queixàvem de NO TENIR DINERS PER ERADICAR LA FAM i ningú s'ha queixat per TROBAR DINERS per a que els poderosos no s'arruïnessin...

Cap Mitjà de Comunicació convencional posa EN PORTADA I EN GRAN aquestes grans contradiccions que emmalalteixen la humanitat... Ja no parlo dels polítics, economistes i el llarg etcètera de líders de la comunicació o de la informació...sinó de cada un de nosaltres...és que aquestes dades no son importants?????

Una dada important...en cinc anys i amb el diner que ens ha costat la crisi, haguéssim pogut eradicar la fam 92 VEGADES!!!!

Aracadi valent per dir-ho ETS UNA PASSADA !!!! 

HE PASSAT A LA FINALCSWL CONCURS DE CLIPMETRATGES DE MANS UNIDES!!!!! ARA A COMPETIR A NIVELL ESTATAL!!!!!!

Quan algú diu que els polítics viuen d’esquena a la gent, potser NO S'EQUIVOQUEN...

El què preocupa, estimula, motiva o empipa a les persones de be no s'hi assembla gens amb el que li preocupa, estimula, motiva o empipa als polítics... Potser son ells i no la gent, els que “NO SON D'EIX E MÓN" 

El món a l‘inrevés

Deixo córrer la ploma en el paper per desfogar la ràbia continguda en un racó de la meva ment.

Voldria entendre perquè la justícia no actua per a tothom igual.

En un món de bones paraules i pocs fets, la idea d’una justícia lenta i complicada, és ben clara. Lentitud que torna injusta la pròpia justícia.

És el cas d’uns avis que van ser maltractats fins el punt que dos dormien en un sol matalàs al terra, en un lavabo i la porta tancada amb clau. El judici va tenir lloc 10 anys després dels fets...

En canvi, i per estrany que sembli, la justícia ha actuat amb força diligència en un cas que te també com a protagonistes, els avis. En aquesta ocasió, totes les forces públiques, per ordre judicial, van desallotjar a 10 avis de casa seva perquè el lloguer havia vençut i havia transcorregut els dos mesos de pròrroga que, tant generosament, el jutge els havia concedit. Aquella residència era casa seva i dono fe que l’atenció als avis era d’una exquisitesa que enamorava, tot i la gran senzillesa de les seves instal·lacions.

La justícia és lenta i complicada però, curiosament, quan topa amb interessos especulatius i immobiliaris, es torna diligent i contundent.

En nom de tots els avis que s’han vist implicats en un o altre cas, i en nom dels que ja no hi son, faig un crit de ràbia i em pregunto en què ens hem convertit.

Des d’aquí, vull retre un homenatge a les petites actituds de moltes persones que, com les formigues, posen el seu gra de sorra en construir moments millors encara que després, una petjada de poder, ensorri la millor construcció. “Seguir endavant” és un bon antídot per no deixar-se contagiar pel virus que ens torna insensibles i ens obliga a girar el món a l’inrevés.

 

NO ESCUCHAN, NO QUIEREN VER, NO QUIEREN HABLAR....

CARTA ABIERTA A LOS políticos Y A Los altos directivos de los medios de comunicación

Se dice que los medios de comunicación ejercen una gran influencia en el curso de los acontecimientos internacionales o locales. Cada uno de los medios esta especializado en una de las áreas y la información que transmite revierte positiva o negativamente a los individuos. La opinión del pueblo se nutre de esta información y actúa en consecuencia.

Pues bien, si los medios de comunicación son capaces de influir tan significativamente, si los poderes públicos piensan que pueden manipular al pueblo con el uso de los Medios, es seguro que igualmente podrían influir enormemente ante graves problemas sociales… Podríamos erradicar una de las enfermedades más graves y más corrosivas de la humanidad como son los  NIÑOS NIÑAS SOLDADO.

¿Porqué se habla tan poco de ese problema?

Dicen que, lo que no sale en los Medios de Comunicación, NO EXISTE…

Hemos de pedir a los Medios que se hagan eco de los ESTUDIOS, ACCIONES, REACCIONES Y RESULTADOS que se refieran al entorno de los NIÑOS NIÑAS SOLDADO.

 bellesa de la vellesa:

Voldria tenir alta la veu, petita,

per dir clar i català:

Atura’t,

mira  el teu entorn

 i contempla  amb suavitat

 el mon que t’envolta

 perquè,

  quan siguis gran i malalta

i  ja no et sentis útil,

 encendràs el cau de la memòria

 que no recorda  la pressa,

 l’angoixa o l’èxit efímer

sinó només el camí de paisatges

 que reviuen  sensacions i sentiments

de  persones estimades

que han viatjat

al teu costat.

i

compta que,

 si el cau de la memòria resta sense història,

 apareix la frustració,

la depressió més profunda

que et facilita el camí més ràpid

cap a una aparença de núvol,

nomenada demència.

Núria Ferrer 2011

http://www.unwomen.org/about-us/about-un-women/

Hi havia una vegada una espècie anomenada humana que es creien molt intel·ligents però no s’entenien, no en sabien. Tenien fam de poder fam de domini i adoraven tota mena de líders espirituals. Eren experts en fabricar guerres, tret d’algun temps de pau i també eren grans inventors.

Però, un mal ús d’alguns d’aquests invents va ocasionar desastroses diferències socials. Mentre que una part de món nedava en l’abundància, l’altra part arribava a la màxima pobresa per les guerres provocades o propiciades pels més rics i que només desgastaven a la població civil.

La guerra financera mundial va afectar amb més força a les classes socials més desafavorides, la natura no es va preservar i un canvi climàtic va inundar el món.

Els indis cree deien: Només quan s’hagi talat l’últim arbre, només quan s’hagi enverinat l’últim riu, només quan s’hagi pescat l’últim peix, només llavors descobriràs que el diner no és comestible..

I, mentre no hi hagi algú que faci neteja dels valors escombraria, els nostres nens no podran jugar en pau..

MUJERES CONTRA LA VIOLENCIA

http://www.clipmetrajesmanosunidas.org/videos/mujeres-contra-la-pobreza/

http://www.clipmetrajesmanosunidas.org/videos/eradica-la-pobresa/