.jpg)
EL CÀNCER
El
trajecte de la vida te molts camins i el misteri és el seu recorregut.
Tots voldríem un camí planer, encara que donin,
només, una satisfacció momentània.
Però
hi ha camins de muntanya, els complicats, els que no saps mai on et porten, camins
que, pas a pas, has d’anar descobrint tot arrancant el ramatge que envolta la
ment.
Camins
que, tot i la por a trobar-te sol, segueixes sense perdre el ritme i lluitant
amb força fins arribar a conèixer racons misteriosos i sorprenents que, d’altra
manera, mai haguessis viscut.
Afrontar la malaltia és un dels camins més
difícils que la natura ens enfronta. Una aventura delicada, sensacions que es sobreposen unes a les altres a una velocitat extraordinària, un aprenentatge
intens i, malgrat pugui semblar despietat, és d’una bellesa extraordinària.
I el que més m’ha emocionat de passar entre els
ramatges d’aquest bosc complicat ha estat la complicitat de la meva gent... és
aquell “anar davant teu, retirant les runes sense que te'n adonis”... és
aquella sensació de carinyo que no te preu...
És això el que m’ha donat la força per vèncer les
dificultats i, sobretot, per definir el valor de les petites grans coses...
Un petonet molt i molt fort a la meva gent, a la
gent que estimo!.
Núria
.jpg)
.jpg)