UNA CATALANA, NORMAL
Em deia ma mare: Compta fins a deu, abans d’insultar ningú, i compto...
1.
Creuen
que només ens mou “el diner” però som capaços de perdre-ho tot per posar una
papereta a les urnes. Diuen que no volen fronteres aquells que posen tanques a
Ceuta i Melilla sense cap pudor i vulneren el compromís Europeu amb els
refugiats.
2.
Van
voler prohibir el Referèndum del 1-O perquè, segons ells, no oferia garanties i
que part del poble català no es va poder expressar, però va ser el PP amb la
passivitat del PSOE qui el va mutilar a cops de porra dels 16.000 policies
ocupant les urnes; tancant col·legis i innumerables pàgines web; malmetent el
sistema informàtic i la intervenció judicial amb amenaces a 700 alcaldes,
líders d’associacions, professors i polítics catalans i la consigna als seus
votants que no anessin a votar... Tot i així, van votar més de 2 milions de
persones.
3.
Afirmen
que els catalans vulnerem sistemàticament les lleis però, l’origen és un
article sobre la unitat d’Espanya. El Tribunal
Internacional de la Haia, declara que ...”Quan hi ha contradicció d’un Estat i
la voluntat democràtica, preval aquesta segona i declaren que, en una
societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que
determina la voluntat dels Ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i
modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent. Aquesta és la raó d’haver boicotejat el
Referèndum, amb violència policial perquè la imatge d’incomplir la
declaració Internacional els feia més mal que les porres policials. El PP i
PSOE afirmen que la unitat és innegociable, però
La “unió” quan és forçada, sense la voluntat dels que la integren, és
dictadura.
4.
Creuen
que els catalans ens porta “algú” amb la flauta màgica que ens condueix al
precipici. Serà per això que, amb total impunitat, i amb el favor de la
Justícia, han empresonat als “dos Jordis flautistes”. La qüestió és ni una
paraula de voluntat negociadora amb els independents.
5.
Ens
titllen de fer-nos els víctimes però no ens volen deixar marxar ni volen saber
si son o no majoria. Una més de les seves contradiccions que, tot emparant-se
amb el famós article 2 de la Constitució, boicotegen qualsevol iniciativa al
respecte. Així, com si fos el Sant Grial, la l’article de la unió forçada, segons
l’estat, està per sobre d’aquell que diu: “el poder emana del poble”...excepte
del poble català que, per no voler, no volen si saber quanta gent catalana
votaria la independència.
6.
Alguns
propaguen la idea que gran part dels catalans volen la independència perquè
estan ressentits amb els espanyols i que aquests també ho estan amb els
catalans, però no, mal els pesi, les relacions son molt millor del que es
pensen.
Les manifestacions pa-cí-fi-ques dels
últims deu anys expressaven, no només la legítima voluntat d’autodeterminació
sinó l’expressió de l’ indignació cap a la classe política, sobretot per la
sistemàtica corrupció instaurada en les altes i mitges estances, la desfilada de
corruptes de molts territoris i colors, els tripijocs entre els grans partits,
inclòs els Pujol. la humiliació del mutilat Estatut d’Autonomia; el descrèdit
de la nostra llengua i en memòria dels horrors històrics que ha patit el nostre
país.
7.
Algú
oblida que un parent del Rei actual d’Espanya, ara fa 300 anys, va prohibir la
nostra llengua, va arrasar les nostres institucions i va cremar les nostres
cases i un dictador que, durant 40 anys, va prohibir la nostra llengua i les Institucions
catalanes.
8.
Creuen
que estem adoctrinats els que adoctrinen i malmeten contra el poble català amb
tòpics i demés clixés i els que pretenen una “unitat fictícia” per la força i
la violència. En canvi, estem molt agraïts per les mobilitzacions i
manifestacions de molta part dels espanyols que donen suport i que s’interessen
per la nostra lluita.
9.
Encara
hi ha restes d’imperialisme espanyol quan el PP al·lega que, gràcies a la
democràcia actual, els catalans poden reivindicar, denunciar, protestar, manifestar i negociar...
Fins que arriba l’hora d’actuar. És llavors quan el PSOE, es treu la careta i mostra
la cara de la intransigència deixant que faci la feina bruta el PP que, a cara descoberta,
es nega a dialogar i a negar sistemàticament gran part de les demandes populars,
les legals, com ho va ser l’Estatut d’Autonomia, també mutilat pel PP, com les
legítimes, els fets violents en el Referèndum de l’u d’octubre. I tot en nom de
la llei. La por els traeix.
10. Ningú podrà negar la persistència del
poble català emparada i recolzada per anys d’història i negada per molts. El
que ningú podrà negar és l’evidència, en paraules de Pau Casals a les Nacions
Unides, l’any 1972 ...“d’haver tingut
el primer Parlament, molt abans que Anglaterra i fou al meu país on hi hagué
Les primeres Nacions Unides, (segle onzè)
totes les autoritats de Catalunya es van reunir a Toluges (avui França i
aleshores Catalunya) per parlar de la pau. Pau en el món, perquè els catalans
d’aquell temps ja estaven contra la guerra, contra la inhumanitat de les
guerres. Això és Catalunya”.
I, en pau volem marxar...o no... però, si
alguna cosa hem après de tots aquest mesos, ha estat que la paraula democràcia
no la dignifica qui utilitza la violència, la repressió, l’amenaça, la mentida,
la corrupció i els artefactes judicials.
El senyor Junqueres i el senyora
Puigdemón, hauran tingut algun parany legal en la seva reivindicació però tenen
tot el meu reconeixement.
