EL SANT GRIAL DE L’ARTICLE 2 DE LA CONSTITUCIÓ, PROVOCA DIVISIÓ.

Actualment estem intervinguts econòmicament, ocupats policialment, coaccionats per les amenaces al nostre teixit empresarial i empresonats per les idees i, tot això,  per no acollir-nos a la unitat forçada d’Espanya. Qüestió que s’hagués resolt amb un Referèndum pactat que, a molt segur, potser no hagués guanyat la Independència.

Però, PP, CT'S I  PSOE, no han volgut ni parlar-ne... deu ser que l’article 2 de la Constitució és el Sant Grial de l’Estat. I és per això que, ocultant aquesta raó, totes aquestes invasions les justifiquen amb subterfugis com ho és el fet de que el poble català s’hagi situat fora de la llei. Llavors, durant aquests set últims anys de manifestacions i expressions de voluntats i idees diferents, on érem els catalans, dins o fora de la llei? I, si estàvem dintre de la llei, perquè no només no se’ns ha tingut en compte sinó que hem estat burlats i menyspreats, sense que el Govern d’Espanya tingués un mínim de respecte a les veus i expressions al respecte?. 

Escriu  una ex votant  del PSC només en temps del Maragall.  El mal tractador sempre dóna la culpa  a la víctima i és així com actua el PSOE – PSC, per exemple,  que Sánchez no va ser President de l’Estat, per culpa de Podemos;  que l’Estatut no va tirar endavant (actualment laminat i passat per la pedra), per culpa del PP; que Rajoy engega el 155, per culpa de Puigdemón....

Fent un acte d’ingenuïtat diria: Només qui actua pot ser culpable dels seus actes. Per tant, si els caps dels socialistes no tenen mai la culpa de res serà que mai actuen i, miri, per a ser simples espectadors dels fets i decisions que prenen els demés, els hi paguem masses diners i tenen masses prebendes.

Fent un exercici de mala fe: Considero que el PSOE – PSC tenen una por que es ca..reguen. Per una banda, tenen a PODEMOS que, si la corruptela electoral no ho evita, els dominarà per l’esquerra i per raons quelcom més importants, com ho és la defensa dels drets i la defensa dels fonaments de la Democràcia. I per l’altra, tenen a la dreta que,  tot instal·lant-se en la repressió i la manca de diàleg, es poden endur una part important dels seus vots.

Em pregunto en què els deuen tenir collats el PP i Cts? En quin moment s’ha perdut el “no és no a Rajoy”?  De veritat que els Caps del PSOE –PSC els importa més la Unitat d’Espanya (encara que sigui forçada) que els drets dels ciutadans a pensar diferent fins el punt d’unir-se amb aquells que perpetuen la corrupció més escandalosa? I, si realment volen diàleg,  perquè durant tots aquests set anys de manifestacions massives i insatisfaccions repetidament expressades pel poble català, els han menystingut d’una manera flagrant?

Senyor Sánchez i companyia (sabem que encara que ara no surtin manifestacions d’altres poders del partit, son a l’ombra),  no està en joc la Unitat d’Espanya, està en joc la Democràcia i la història testimoniarà que el partit socialista tenia la clau per evitar el trencament i que, finalment es va decantar cap a la repressió i la nul·la voluntat de diàleg.