Powered By Blogger
Powered By Blogger
Powered By Blogger

dijous, 26 d’octubre del 2017

UNA CATALANA NORMAL.

UNA CATALANA, NORMAL
Em deia ma mare: Compta fins a deu, abans d’insultar ningú, i compto...
1.       Creuen que només ens mou “el diner” però som capaços de perdre-ho tot per posar una papereta a les urnes. Diuen que no volen fronteres aquells que posen tanques a Ceuta i Melilla sense cap pudor i  vulneren el compromís Europeu amb els refugiats.
2.       Van voler prohibir el Referèndum del 1-O perquè, segons ells, no oferia garanties i que part del poble català no es va poder expressar, però va ser el PP amb la passivitat del PSOE qui el va mutilar a cops de porra dels 16.000 policies ocupant les urnes; tancant col·legis i innumerables pàgines web; malmetent el sistema informàtic i la intervenció judicial amb amenaces a 700 alcaldes, líders d’associacions, professors i polítics catalans i la consigna als seus votants que no anessin a votar... Tot i així, van votar més de 2 milions de persones.
3.       Afirmen que els catalans vulnerem sistemàticament les lleis però, l’origen és un article sobre la unitat d’Espanya.  El Tribunal Internacional de la Haia, declara que ...”Quan hi ha contradicció d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona i declaren que, en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels Ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.  Aquesta és la raó d’haver boicotejat el Referèndum, amb violència policial perquè la imatge d’incomplir la declaració Internacional els feia més mal que les porres policials. El PP i PSOE afirmen que la unitat és innegociable, però  
La “unió” quan és forçada, sense la voluntat dels que la integren, és dictadura.
4.       Creuen que els catalans ens porta “algú” amb la flauta màgica que ens condueix al precipici. Serà per això que, amb total impunitat, i amb el favor de la Justícia, han empresonat als “dos Jordis flautistes”. La qüestió és ni una paraula de voluntat negociadora amb els independents.
5.       Ens titllen de fer-nos els víctimes però no ens volen deixar marxar ni volen saber si son o no majoria. Una més de les seves contradiccions que, tot emparant-se amb el famós article 2 de la Constitució, boicotegen qualsevol iniciativa al respecte. Així, com si fos el Sant Grial, la l’article de la unió forçada, segons l’estat, està per sobre d’aquell que diu: “el poder emana del poble”...excepte del poble català que, per no voler, no volen si saber quanta gent catalana votaria la independència.
6.       Alguns propaguen la idea que gran part dels catalans volen la independència perquè estan ressentits amb els espanyols i que aquests també ho estan amb els catalans, però no, mal els pesi, les relacions son molt millor del que es pensen.
Les manifestacions pa-cí-fi-ques dels últims deu anys expressaven, no només la legítima voluntat d’autodeterminació sinó l’expressió de l’ indignació cap a la classe política, sobretot per la sistemàtica corrupció instaurada en les altes i mitges estances, la desfilada de corruptes de molts territoris i colors, els tripijocs entre els grans partits, inclòs els Pujol. la humiliació del mutilat Estatut d’Autonomia; el descrèdit de la nostra llengua i en memòria dels horrors històrics que ha patit el nostre país.
7.       Algú oblida que un parent del Rei actual d’Espanya, ara fa 300 anys, va prohibir la nostra llengua, va arrasar les nostres institucions i va cremar les nostres cases i un dictador que, durant 40 anys, va prohibir la nostra llengua i les Institucions catalanes.
8.       Creuen que estem adoctrinats els que adoctrinen i malmeten contra el poble català amb tòpics i demés clixés i els que pretenen una “unitat fictícia” per la força i la violència. En canvi, estem molt agraïts per les mobilitzacions i manifestacions de molta part dels espanyols que donen suport i que s’interessen per la nostra lluita.
9.       Encara hi ha restes d’imperialisme espanyol quan el PP al·lega que, gràcies a la democràcia actual, els catalans poden reivindicar,  denunciar, protestar, manifestar i negociar... Fins que arriba l’hora d’actuar. És llavors quan el PSOE, es treu la careta i mostra la cara de la intransigència deixant que faci la feina bruta el PP que, a cara descoberta, es nega a dialogar i a negar sistemàticament gran part de les demandes populars, les legals, com ho va ser l’Estatut d’Autonomia, també mutilat pel PP, com les legítimes, els fets violents en el Referèndum de l’u d’octubre. I tot en nom de la llei. La por els traeix.
10.     Ningú podrà negar la persistència del poble català emparada i recolzada per anys d’història i negada per molts. El que ningú podrà negar és l’evidència, en paraules de Pau Casals a les Nacions Unides, l’any 1972 ...“d’haver tingut el primer Parlament, molt abans que Anglaterra i fou al meu país on hi hagué Les primeres Nacions Unides, (segle  onzè) totes les autoritats de Catalunya es van reunir a Toluges (avui França i aleshores Catalunya) per parlar de la pau. Pau en el món, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra, contra la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya”.
I, en pau volem marxar...o no... però, si alguna cosa hem après de tots aquest mesos, ha estat que la paraula democràcia no la dignifica qui utilitza la violència, la repressió, l’amenaça, la mentida, la corrupció i els artefactes judicials.

El senyor Junqueres i el senyora Puigdemón, hauran tingut algun parany legal en la seva reivindicació però tenen tot el meu reconeixement.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada