ARTICLE 2 :La
Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española,
patria común e indivisible de todos los españoles…
Escriu una ex votant del PSC només en temps del Maragall. El mal tractador sempre dóna la culpa a la víctima i és així com actua el PSOE – PSC,
per exemple, que Sánchez no va ser President
de l’Estat, per culpa de Podemos; que l’Estatut
no va tirar endavant (actualment laminat i passat per la pedra), per culpa del
PP; que Rajoy engega el 155, per culpa de Puigdemón....
Fent un acte de ingenuïtat diria: Només qui actua pot ser culpable dels seus
actes. Per tant, si els caps dels socialistes no tenen mai la culpa de res serà
que mai actuen i, miri, per a ser simples espectadors dels fets i decisions que
prenen els demés, els hi paguem masses diners i tenen masses prebendes.
Fent un exercici de mala fe: Considero que el PSOE – PSC tenen una por que
es ca..reguen. Per una banda, tenen a PODEMOS que, si la corruptela electoral
no ho evita, els dominarà per l’esquerra i per raons quelcom més importants,
com ho és la defensa dels drets i la defensa dels fonaments de la Democràcia. I
per l’altra, tenen a la dreta que, tot
instal·lant-se en la repressió i la manca de diàleg, es poden endur una part
important dels seus vots.
Em pregunto en què els deuen tenir collats el PP i Cts? En quin moment s’ha
perdut el “no és no a Rajoy”? De veritat
que els Caps del PSOE –PSC els importa més la Unitat d’Espanya (encara que
sigui forçada) que els drets dels ciutadans a pensar diferent fins el punt d’unir-se
amb aquells que perpetuen la corrupció més escandalosa? I, si realment volen
diàleg, perquè durant tots aquests set
anys de manifestacions massives i insatisfaccions repetidament expressades pel
poble català, els han menystingut d’una manera flagrant?
Senyor Sánchez i companyia (sabem que encara que ara no surtin manifestacions
d’altres poders del partit, son a l’ombra), no està en joc la Unitat d’Espanya, està en
joc la Democràcia i la història testimoniarà que el partit socialista tenia la
clau per evitar el trencament i que, finalment es va decantar cap a la
repressió i la nul·la voluntat de diàleg.
Actualment estem intervinguts econòmicament, ocupats policialment, coaccionats
per les amenaces al nostre teixit empresarial i empresonats per les idees i,
tot això, per no acollir-nos a la unitat
forçada d’Espanya. Qüestió que s’hagués resolt amb un Referèndum pactat que, a
molt segur, potser no hagués guanyat la Independència.
Però, els Poders d’Espanya, inclòs el PSOE, no han volgut ni parlar-ne...
deu ser que l’article 2 de la Constitució és el Sant Grial de l’Estat. I és per
això que, ocultant aquesta raó, totes aquestes invasions les justifiquen amb subterfugis
com ho és el fet de que el poble català s’hagi situat fora de la llei. Llavors,
durant aquests set últims anys de manifestacions i expressions de voluntats i
idees diferents, on érem els catalans, dins o fora de la llei? I, si estàvem
dintre de la llei, perquè no només no se’ns ha tingut en compte sinó que hem
estat burlats i menyspreats, sense que el Govern d’Espanya tingués un mínim de
respecte a les veus i expressions al respecte?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada